Al llarg de la historia de la Terra s’han produït contínuament extincions d’organismes. S'estima que en períodes normals les
espècies desapareixen a un ritme d'entre dues i cinc famílies biològiques
d'invertebrats i vertebrats marins cada milió d'anys.
En certs moments però, aquestes extincions han esdevingut massives, és a
dir, han significat la desaparició d’un percentatge d’espècies molt més elevat. En algun cas es va arribar a
la desaparició del 95% de les espècies existents al planeta en aquell moment.
Des que la vida es va iniciar a la Terra han ocorregut sis extincions
massives:
1. PRIMERA EXTINCIÓ. Fa 488 milions d'anys — extincions massives del
Cambrià-Ordovicià, anomenades així perquè es van produir entre les acaballes
del període Cambrià i el principi de l'Ordovicià. En aquella época la vida es
concentrava enterament al mar, per tant només els organismes marins van
resultar afectats. Durant aquest esdeveniment, van desaparèixer molts
braquiòpodes i conodonts, i també es va reduir significativament el nombre
d'espècies de trilobits.
Existeixen probes que afirmen que aquesta
extinció va estar dividida en quatre parts. La primera va causar la
desaparició dels trilobits més antics i els arqueociàtids. La resta de les
extincions van afectar als altres
trilobits, als braquiòpodes i als conodonts.
Actualment els científics creuen que el causant de l ‘extermini del 95% de
las especies marines va ser un període
glacial o la reducció de la quantitat de oxigen disponible. Una altra teoria és
que tot va ser conseqüència de l’ explosió d’una estrella que va produir un
raig gamma a 6000 anys/llum de la Terra.
De fet, aquest raig gamma provocaria el `posterior període glacial.
2. SEGONA EXTINCIÓ. Fa 444 milions d'anys — en la transició entre els
períodes Ordovicià i Silurià, es van produir les dues extincions massives de
l'Ordovicià-Silurià. La seva causa probable va ser el període glacial. El
primer esdeveniment va ocórrer quan els organismes marins van haver de canviar
de manera dràstica en descendir el nivell del mar. El segon va produir-se entre
500.000 i un milió d'anys més tard, quan el nivell del mar va augmentar
ràpidament. Si es compten juntes, van ser la
segona extinció massiva més tràgica en la historia de la Terra.
Els grans afectats van ser un altre cop el organismes marins donat que eren
els únics pobladors del planeta. Van desaparèixer el 50% dels coralls i prop de
100 famílies biològiques, el que representava el 85% de las espècies de fauna.
Es van extingir principalment els
braquiòpodes i els briozous, juntament amb les famílies de trilobits, conodonts
i graptòlits.
La teoria més acceptada explica que la primera part de l’ extinció va ser
causada a l’ inicio de una llarga edat de gel que va provocar la formació de
grans glaceres en el súper-continent Gondwana i, com a conseqüència, la baixada
del nivell del mar. La segona, en canvi, va sorgir en finalitzar l’ edat de gel, amb l’enfonsament
de les glaceres i el posterior augment del nivell del mar.
Armaggedon
Animal 1 Rayos letales
3.TERCERA EXTINCIÓ. Fa 360 milions d'anys — es va produir l'extinció
massiva del Devonià, durant la transició entre els períodes Devonià i
Carbonífer. Van desaparèixer el 70% de les espècies. Aquest va ser un
esdeveniment que probablement va durar uns tres milions d'anys. La major
influència d’aquesta extinció va tenir lloc als mars, més que als continents, i
a latituds tropicals, més que d’altres.
Els coralls, que dominaven aquest període, van desaparèixer en gran part,
així com alguns grups planctònics, com ara graptòlits i tentaculits. Molts
tàxons marins van reduir molt la seva diversitat, com ara el peix dipnoos.
Els acritarcs, ostràcodes, ammonoïdeus i algunes classes de peixos
(placoderms i estracoderms) van desaparèixer. Es van extingir el 85% de gèneres
de braquiòpodes i ammonoïdeus, a més de nombrosos tipus de gasteròpodes i
trilobits. Als medis terrestres, les plantes vasculars no es van veure
afectades en general.
En conjunt s’estima que van desaparèixer el 77% de las espècies, el 57% de
los gèneres i el 22% de les famílies.
Les causes encara no estan clares, tot i que es sospita d’un refredament
global, sense excloure la possibilitat d’un impacte extraterrestre. Una
possibilitat seria que s’haguessin
produït els dos fenòmens lligats l’un a l’altre: refredament global com a
conseqüència de l’impacte. També existeix una teoria més recent que defensa
l’ascens a la superfície de la Terra d’una `ploma del mantell (Fa 377 m.a.).
L’augment de la temperatura va provocar el descens del nivell de les aigües per
evaporació però posteriorment es va produir una gran baixada de les
temperatures com a conseqüència del núvol de gas i cendres que no deixaven
passar els raigs del solars.
Armaggedon
Animal 2 El infierno en la Tierra
4. QUARTA EXTINCIÓ. Fa 251 milions d'anys — durant l'extinció massiva del
Permià-Triàsic, es van extingir al voltant del 96% de les espècies marines.
Aquesta va ser la catàstrofe més gran que ha conegut la vida a la Terra. Va
desaparèixer el 53% de les famílies biològiques marines, el 84% dels gèneres
marins i aproximadament el 70% de les espècies terrestres, incloent-hi plantes,
insectes i vertebrats. Per aquest fet és coneguda com “La Gran Mortaldat”
Van morir el 90% de totes les
espècies; el 96% de las espècies marines i el 70% de las terrestres.
Entre ells, el 98% dels crinoïdeus, el 78% dels braquiòpodes, el 76% de los
briozoos, el 71% de los cefalòpodes, 21 famílies de rèptils i 6 d’amfibis, a
més d’un gran nombre d’insectes, arbres i
microbis. Els coneguts trilobits van desaparèixer per sempre.
Desprès de la catàstrofe només van sobreviure un 10 % de les espècies
presents a finals del Permià
Les causes d’aquesta gran catàstrofe són diverses. Vulcanisme extrem
(súper-volcà), l’impacte d’un asteroide de grans dimensions, l’explosió d’una
supernova propera, o l’alliberament de grans quantitats de gasos d’efecte
hivernacle. Els científics opinen que el més probable és que no fos una única
causa si no la combinació de varies d’elles, donat que l’esdeveniment
d’extinció i destrucció més devastador que la Terra ha conegut mai, és
difícilment explicable amb un sol fenomen.
Armaggedon Animal 3 La gran extinción
5. CINQUENA EXTINCIÓ. Fa 200 milions d'anys — l'extinció massiva del
Triàsic-Juràssic va eliminar un 20% de les famílies biològiques marines
(l’equivalent al 75 % dels invertebrats marins), els arcosaures, la majoria
dels teràpsids, els conodonts, els rincosaures, els rèptils placodonts i mamiferoïdes
i els darrers grans amfibis. Els únics rèptils marins que van sobreviure van
ser els ictiosaures i plesiosaures. Es considera la tercera extinció més
catastròfica
L’alliberament de tan gran nombre de
nínxols ecològics va deixar l’escenari preparat pels dinosaures, que començaven
el seu domini a la Terra.
S’han proposat diverses explicacions per aquests esdeveniment, però totes
elles deixen fils sense lligar. Ni els canvis climàtics graduals, ni els del
nivell del mar, ni el possible impacte d’un asteroide, ni la possibilitat
d’erupcions volcàniques massives explicant del tot la catàstrofe que va tenir
lloc. Un altre cop segurament, es devia produir la combinació de diversos fets.
Armaggedon
Animal 4 Asfixia
6.SISENA EXTINCIÓ. Fa 65 milions d'anys — va produir-se l'extinció massiva
del Cretaci-Terciari, en què van desaparèixer a prop del 50% de totes les
espècies, incloent-hi els dinosaures.
Es desconeix la durada exacta d’aquests esdeveniment, però es pot situar a
finals del període Cretaci, donant pas el Cenozoic.
Aquest extermini va causar la
desaparició d’aproximadament el 50% dels gèneres biològics. Entre ells es
troben: els dinosaures, pterosaures, rèptils nadadors, plesiosaures i
mosasaures, ammonoïdeus, rudistes i inoceràmids. El nanoplàncton calcari i els
foraminífers planctònics van experimentar pèrdues importants tot i que van recuperar-se durant l’Era Cenozoica. Els
grans supervivents van ser la major part
de les plantes, dels animals terrestres (tals com insectes, cargols, granotes, salamandres,
tortugues, llangardaixos, serps, cocodrils i mamífers placentaris), dels
invertebrats marins (estrelles de mar, equinoïdeus, mol·luscs i artròpodes) i dels
peixos.
Igual que als altres esdevenim catastròfics hi ha diverses teories per
explicar aquesta catàstrofe. La més acceptada però, és la possibilitat de
l’impacte d’un meteorit de dimensions gegantines que, degut a l’explosió
generada èl seu impacte, aixecaria grans quantitats de pols a l’aire, impedint
que la llum del sol arribés fins a les plantes, reduint-les en gran quantitat
i, generant d’aquesta manera , un desequilibri en les cadenes tròfiques de tot
el planeta.
Aquestes extincions s'han atribuït generalment a causes endògenes de la
mateixa biosfera, a l'acció de grans volcans i a l'impacte d'asteroides, entre
altres fenòmens.
Existeix la teoria que n'atribueix totes les grans extincions, o gairebé
totes, a impactes meteorítics. S'ha establert de manera estadística que,
aproximadament, cada 100 milions d'anys de mitjana, un asteroide quilomètric
impacta contra la Terra. Si es té en compte que la vida pluricel·lular porta
uns 600 milions d'anys, hi hauria d'haver hagut entre 5 i 6 grans extincions
des de llavors. I aquestes són les que realment han ocorregut. Les altres
possibles causes atribuïdes a grans glaciacions globals o a erupcions massives
es consideren com a efectes secundaris que un gran impacte podria produir, per
la qual cosa, segons algunes hipòtesis, no serien més que sinergies d'aquesta
mateixa catàstrofe còsmica.
També es considera com a causa probable d'extincions menors, o fins i tot
de les més massives, explosions de supernoves properes. De fet, existeix una
altra teoria que diu que, aproximadament cada 25 milions d'anys, la Terra entra
en la zona densa de la galàxia, en els braços espirals, i el planeta es veu
sotmès a un major risc d'explosions violentes o a l'assot de vents estel·lars
intensos. Així mateix, el núvol d'Oort té un major risc de veure's deformat i
pertorbat pel pas d'estrelles properes, amb la consegüent tramesa de cometes i
asteroides cap al sistema solar interior.
Armaggedon
Animal 5 El juicio final
Armaggedon Animal 6 Pánico en el
cielo
7. DARRERA EXTINCIÓ. Fa 74.000 anys, al Pleistocè, va
tenir lloc una gran explosió volcànica (súper-volcà) que va estar a punt de fer
desaparèixer l’espècie humana.
Un súper-volcà és un volcà que produeix erupcions
violentes i massives, que ejecten volums de lava superiors a 1,000 Km3, sen
milers de vegades més poderosos que els volcans tradicionals. Aquests edificis
geològics alteren el paisatge circumdant de forma dràstica i causen alteracions
climàtiques i biològiques de gran durada. Aquests monstres es formen bé quan un
punt calent (zones de l’escorça que estan comunicades directament amb el
mantell de la terra) no aconsegueix obrir-se pas a través de l’escorça i
acumula magma i gasos que eleven enormement la seva pressió fina a la seva erupció violenta, o bé es formen en el
contacto entre plaques tectòniques. A vegades els geòlegs ee refereixen a ells
com a mega-calderes, tot i que el terme súper-volcà comença a introduir-se de
forma estable a la comunitat científica. Alguns d’aquests súper-volcans són
capaços de causar extincions així com canvis climàtics profunds. Tal és el cas
del Toba, un volcà que gairebé extingeix la nostra espècie i que va causar una
edat de gel, entre fa 69,000 i 77,000 anys.
Armaggedon Animal 7 Fuego y hielo
8.ACTUALITAT — el 70% dels biòlegs, segons una enquesta del 1998 del Museu
Americà d'Història Natural, creuen que actualment estem vivint l'extinció
massiva de l'Holocè. Sovint es considera l'inici d'aquesta extinció massiva la
desaparició de gran part de la megafauna a finals de la darrera edat de gel i
que duraria fins avui, en què la causa principal és l'ésser humà. Tot i això,
hi ha científics que qüestionen que hi hagi prou dades per a considerar aquest
període com a extinció massiva. Wilson estima que, amb l'actual ritme de
destrucció humana de la biosfera, la meitat de les formes de vida s'extingiran
en 100 anys. Altres científics consideren que aquestes estimacions són
exagerades.
Armaggedon Animal 8 La próxima extinción
Armaggedon animal: la sèrie completa
.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*)
.jpg){kind=link}
